Una estrena per dins: Parhelia, de José Río-Pareja
El passat abril de 2018 teníem un concert important a una de les sales més prestigioses de Barcelona, L’Auditori, dins del Festival Emergents. Aquest és una iniciativa de l’Auditori que vol aplegar els millors músics i grups emergents del panorama actual. Per a nosaltres, era una oportunitat especial que no volíem deixar escapar per a mostrar un dels nostres forts compromisos com a conjunt de cambra: l’aposta per la nova creacíó musical.
Per aquesta raó, vem decidir encarregar una obra a un compositor reconegut i del país, com és el cas de José Río-Pareja, autor barceloní les obres del qual han estat interpretades per conjunts com l’Arditti Quartet, l’ensemble recherche, o l’Ensemble Intercontemporain, entre molts altres.
Després d’algunes sessions de treball amb ell, el fruit de tot plegat va ser Parhelia, un quartet per a saxòfons soprano, alt, tenor i baríton. El podeu escoltar en el següent vídeo, en la gravació en directe del dia de l’estrena:
Per a saber més d’aquesta magnífica obra i del procés i el treball que la va resultar, us deixem amb unes preguntes que li vem fer al José:
Parhelia (2018) és el teu primer quartet de saxòfons, però ja havies treballat anteriorment amb aquest instrument a algunes obres d'ensemble com Estrellas variables (2015) i Luminosa Azul (2016). Què és el que t'atrau a escriure per a saxo? Quines qualitats de l'instrument t'interessen i treballes més en les teves obres?
Els saxos em semblen uns instruments realment formidables, molt versàtils, amb una enorme varietat de recursos sonors. A mi especialment m'interessa el control molt precís que permeten tant en la generació de multifònics com en la producció de microtons i diferents digitacions tímbriques. En les dues obres que comentes i també en Parhelia la meva recerca s'ha centrat en diversos tipus de multifònics que destaquen en concret per dues característiques sonores: per un costat aquells que presenten únicament dues freqüències, anomenats difònics, i per un altre aquells que tenen un espectre més dens i produeixen batiments acústics.
Escriure per a quartet de saxos planteja gairebé els mateixos reptes que compondre un quartet de corda, en el sentit que es tracta de quatre instruments d'una mateixa família que, tot i comprendre diferents tessitures, tenen una sonoritat equivalent. Creus que és així?
Sí, com també en el quartet de corda, podríem dir que els quatre saxos formen un "meta-instrument" amb una sonoritat molt compacta i equilibrada en tot l'ampli registre que sumen les seves diferents tessitures. Aquesta característica que comparteixen fa que escriure una obra per a aquestes formacions sigui un repte molt atractiu per a un compositor.
Per als que no ho sàpiguen, un parheli és el fenomen òptic pel qual s'observen dues taques de llum a banda i banda del Sol. Definiries la teva obra com a descriptiva?
Sí, descriu aquest fenomen òptic de la família dels halos causats per la refracció de la llum del sol quan passa a través dels cristalls de gel en suspensió a l'atmosfera. En alemany es coneixen com a “Die Nebensonnen”, precisament el títol de la penúltima cançó del cicle Winterreise de Franz Schubert. El text d'aquest lied comença descrivint justament aquest fenomen òptic: "Vaig veure tres sols al cel...". A Parhelia proposo un trajecte sonor que ens acosti metafòricament a aquests parhelis, un viatge musical des de l'observació en la llunyania dels primers raigs de llum fins a la visió propera de la intensa radiació.
La culminació dels mesos de composició i treball amb Kebyart va ser l'estrena que va tenir lloc a l'Auditori de Barcelona el passat 9 d'abril de 2018. Com recordes la feina amb els intèrprets i aquella primera audició en públic?
Tinc un record magnífic de tot plegat. Va ser un plaer treballar amb vosaltres tant pel vostre talent musical com per la vostra aproximació a Parhelia sempre minuciosa i acurada abans i durant els assajos, i també, finalment, per la formidable estrena que vau realitzar a l'Auditori.
